diumenge, 27 de març del 2022

Barranc dels Cocons - Sabinar - Bec de l'Àguila

Distància: 12,58Km Wikiloc
Distància: 11,68Km Sports Tracker
Distància: 12,90Km Strava
Desnivell positiu acumulat: 538m Wikiloc
Desnivell negatiu acumulat: 538m  Wikiloc
Desnivell positiu acumulat: 643m Sports Tracker
Desnivell negatiu acumulat: 643m Sports Tracker
Desnivell positiu acumulat: 553m Strava
Desnivell negatiu acumulat: 553m Strava
Altura mínima: 198m (Entrada barranc dels Cocons) Wikiloc
Altura màxima: 474m (Cim del Bec de l'ÀguilaWikiloc
Dificultat: Mitjana
Participants:  4 membres del CCM
Duració: 4:57h (inclós parades i esmorzar)
Duració: 3:30h (en moviment)

     Hui hem fet, esta ruta programada en el calendariEs tracta de una ruta circular que està las termes d'Alacant, Mutxamel i Sant Vicent del Raspeig. Ixim puntualment des del mercat, com de costum, i ens desplacem amb cotxe fins la urbanització "Valle del Sol", punt d'inici de la ruta. A causa del risc de pluja i el canvi d'hora, hem tingut poca assistència.

    El barranc de Cocons, amb les antigues mines d'ocre, és ara una zona protegida (ZEPA del riu Montnegre) i compta amb una microreserva de flora. El barranc discorre entre el Sabinar i el Bec de l'Àguila, els dos vèrtexs a què pujarem durant la ruta.

    La ruta comença a la urbanització, al final del carrer Vall de l'Alba on hi ha un panell amb informació del SL-CV del barranc de Cocons que seguirem en part. Seguim per la pista de terra des del panell d'informació. Per la dreta tenim una bona vista del Bec de l'Àguila i per l'esquerra del camp d'Alacant fins al mar. La pista passa pel costat de la microreserva de flora i arriba a la cruïlla amb el camí de Cocons (hi ha un pal de ruta), que per cert hi havien unes claus de un vehicle Renault penjades en ell. Creuem el camí i baixem per la pista cap al barranc, travessant un antic camp de cultiu fins arribar a la llera.

    Des de la llera seguim per la dreta, remuntant el barranc. És una llera relativament plana i poc abrupta en què només hi ha dos salts importants. El primer salt es flanqueja per la dreta (hi ha agafadors metàl·lics). Tot seguit el barranc es divideix en dos i seguim pel tram de l'esquerra. El segon salt és el que forma una presa, que es flanqueja per l'esquerra. També veurem els gorgs, marmites o cocons que ha excavat l'aigua a la roca calcària i que donen nom al barranc.

    Deixarem les mines d'ocre per després, pel que al poc de passar la presa i abans d'arribar a elles, ens desviem a l'esquerra per agafar una senda amb fort pendent que ens portarà al cim de l'Ocre de Cocons (431m ). Des d'aquí, baixant una mica i tornant a pujar, anirem al cim del Sabinar (469m) on farem la merescuda parada per esmorzar. Baixem per una senda que està erosionada pel pas de vehicles de dues rodes, que a més te una forta pendent de baixada, que ens porta fins a les mines d'ocre, que visitem després de fer una xicotes ascens. 




    




    Després de visitar les mines, baixem de nou al barranc i seguim per la llera uns 200 metres, fins a eixir al camí de Cocons. El SL-CV de Cocons torna pel camí, a la dreta. En comptes d'això, seguim recte, per un camí que discorre en direcció est, igual que el camí de Cocons. Tornarem a creuar una altra pista i continuarem pel camí fins a localitzar una bifurcació a l'esquerra (hi ha una fita). Pel nou tram de senda anem ara en direcció oest, creuant tota la solana del Bec de l'Àguila fins a eixir a una pista a la cara oest de la muntanya.

  


 

 

    El següent tram el farem per pista, envoltant la cara oest del Bec de l'Àguila fins a la cara nord. Hi ha nombroses cruïlles entre pistes i sendes i no hi ha senyalització específica per fer este tram. A la cara nord arribem a un barranc del qual surt una pista que s'enfila cap al Bec de l'Àguila. Pugem per la pista i, al final, pugem camp a través. El vessant és un espartal obert que permet caminar amb força facilitat fins a pujar al Bec de l'Àguila (475 m.), que és una excel·lent talaia sobre el barranc que acabem de recórrer.


    
Baixarem per la carena est del Bec de l'Àguila, que sí que té una senda més o menys marcada i que sembla ser la ruta habitual de pujada des de el "Valle del Sol". En este cas la senda és força clara i condueix cap a el camí del Marquès, des del qual es pot tornar on hem deixat el cotxe. Però en esta ocasió vaig baixarem per un barranc que queda a la dreta abans d'arribar a la urbanització per on podem arribar directament al
 panell d'informació on comencem la ruta. 

    Ara ja toca tornar a Castalla amb el cotxe i fermos la merescuda cerveseta. 


 

 



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada