Desnivell acumulat: 526 m Wikiloc
Dificultat: Mitjana
Participants: 16 membres del CCM
Duració: 4:34 h
Diumenge, 27 de novembre, en un matí ennuvolat i amb molta boira, amb una humitat del 98%, de manera que la visibilitat era gairebé nul·la. (ja ho deia ma mare, "sempre plou quan
no hi ha escola") , com és habitual, eixim del mercat i ens dirigim en
cotxe fins la Font de la Figuera, disposats a fer encara que
ploga la Senda del Capurutxo.
El Capurutxo és un relleu aïllat
i separat de la Serra de Silla pel barranc del Puig. Té una forma cònica
peculiar que li ha fet mereixedor del nom que rep. Té una orientació Sud-oest -
Nord-est, i als seus peus, a la part més nord-oriental, s'estén la població de
la Font de la Figuera.
La ruta comença a l'àrea
recreativa "Basseta Pijirri", paratge conegut com Font de Sant Joan, als peus del tossal on s'alça l'ermita
de Santa Bàrbara. Comencem caminant cap al Capurutxo i el primer que fem és
vorejar les actuals obres de la línia d'Alta Velocitat Madrid - Castella-la
Manxa - Comunitat Valenciana - Regió de Múrcia a la eixida d'un xicotet túnel.
A l'encreuament dels camins girem cap a l'esquerra.
Al principi la senda transcorre
al costat del pinar a l'esquerra i camps de secà a la dreta, però aviat
s'endinsa en una espessa pineda. Hi ha certa pendent per la qual cosa la pujada
és ràpida i inconfusible, ja que la senda es troba en perfectes condicions pel
continu trànsit de senderistes. En este tram podem veure com l'ombria ha donat
lloc al desenvolupament d'una vegetació més humida i verda. Este és el tram més exigent de la ruta, fins a
l'encreuament del camí que ve de Sant Domingo, i continuem per l'esquerra
endinsant-nos en la microreserva del Capurutxo, amb una superfície d'unes 15 hectàrees en què
es troben espècies com el gall de roca (Linaria cavanillesii), el palomesto
(Rhamnus pumilus) o l'argelaga nana (Genista pumila) entre d'altres. En este
tram la senda, amb menor pendent, transcorre al costat de la paret rocosa de la
part alta del Capurutxo. En pocs minuts arribem a la pista i un xicotet replà.
Ens desviarem a l'esquerra direcció a la creu del Capurutxo per la senda que en
esta ocasió transcorre per la part de la solana i des d'on, si no estigués
ennuvolat començaríem a tenir àmplies panoràmiques.
El Capurutxo (901 m) es troba
coronat per una gran creu i esdevé un excel·lent mirador natural des del qual
podriem haver contemplat (estava ennuvolat) la part més occidental de la
Costera, la capçalera del Cànyoles, la part més meridional de la serra
d'Enguera i la Serra Grossa si mirem cap a Llevant. Després de fer una paradeta
per fer unes fots del grup i esmorzar en un resguard de les roques al costat del cim, tornem per la senda fins al camí que enllacem
anteriorment, i en comptes de continuar per ell, prenem una altra senda que ens
porta suaument fins a la base d'este
peculiar relleu. Allà tenim dues opcions: tornar per la solana o bé pel Barranc
de les Canyadetes; vam optar per la segona opció. La resta de la ruta fins al
final es realitza per camins rurals, ben senyalitzada per pals a les cruïlles i
amb algunes fites quilomètrics al llarg del recorregut. Observem la zona de
cultius al costat del barranc, on podem veure com s'han degradat els vessants
de la muntanya per aprofitar-los agrícolament.
Abans de finalitzar la ruta,
passem per l'ermita de Santa Bàrbara, ens fem la segona foto de grup i baixem
fins al punt d'inici en el Pijirri per agafar els cotxes i tornar a Castalla.
Fotos:Antonio Bernabeu
