Itinerari:
Embassament del Bosquet - Escala de la Donzella - Alt del Pinet - senda del Vertigo - Antenes - Alt de Lloma del Pedregal - Cova Pates - Casa de Camp Redó - Cova de l'Aigua - camí del Bosquet - Embassament.
Eixim des de la Presa, donant-li la volta per la seua banda sud en direcció a Moixent, fins a agafar per la dreta. la CV-651, per la qual hem vingut. Abandonem la carretera immediatament per la esquerra, prenent una senda en forta pujada (20% aprox. de pendent mitjana) durant uns 1,2 km., Fins a arribar a l'Alt del Pi. Esta bonica senda, coneguda com l'Escala de la Donzella, discorre per un conjunt de parets rocoses i tallats en els que haurem de fer un parell de grimpades, ajudats per cordes i passamans. Ací ja vam gaudir d'estupendes vistes de la vall de Montesa i de la zona del Bosquet. Seguirem el camí fins que vam arribar a coronar l'Alt del Pí (667m), sense un vèrtex perceptible.
Vam baixar, amb pendent moderada, fins a arribar al Bancal de la Morera, recentment llaurada la seua terra de fosc color i anem, ara en ascens, a la recerca de la Senda del Vertigen, per la qual, durant 1 km. aprox., caminem en ocasions molt propers als penya-segats i tallats, però que, amb la deguda precaució, no revesteixen perill. L'estret sender passa per un xicotet bosc i ens ofereix precioses vistes de grans i allargades roques en forma de crestes o fulles, enmig de l'arbreda. A la esquerra, sempre, la vista panoràmica de la Vall de Montesa i totes les seues poblacions. Vam finalitzar la senda arribant a un recinte d'antenes des d'on ja veiem el vèrtex geodèsic. Aprofitem per esmorzar i reposar forces. A l'esquerra, al costat de la tanca del recinte, es troba el cim de la Lloma del Pedregal (745m), el nostre sostre hui. Ara baixem per una xicoteta senda a la Cova Pates. La seua entrada no és molt visible i, al entrar per la seua baixa bocana, ens topem amb una sala quasi circular d'uns 8/10m. de diàmetre, amb una alçada de poc més de 2 m., flanquejades de diverses formacions d'estalactites en mal estat. Al davant de la boca hi ha una obertura per on es pot accedir a una altra sala més gran, el forat és estret i cal reptar, si ens atrevim a accedir-hi, observarem formacions d'estalactites, també en bastant mal estat, ja que la majoria estan trencades pel vandalisme de la gent.
Des d'esta cova de Pates tornem sobre els nostres passos cap a les antenes. La senda de tornada, poc visible, comença justament en este lloc, girem a l'esquerra i iniciem ja un llarc descens per sengles precioses, humides, ombrejades i entre un espès bosquet de pins. Després d'un parell de girs a la dreta., Depassant un símil de rotonda, sempre en un suau descens, entroncamos amb l'ampli i ben compactat Camí de Camp Redó. Arribats a les restes de la Casa de Camp Redó, travesan-la, busquem unes fites que marquen el sender per arribar a la Cova de l'Aigua, amagada entre matolls. La cova té uns 15 m. de profunditat, en pendent descendent.
Eixim de nou el camí i continuem el descens prenent la coneguda com Senda del Bosquet i enfilem amb un camí que fa dos grans ziga-zagues; el primer d'ells ho tallem per una senda pedregosa i el segon també agafem la drecera. Este bon camí ens porta a coincidir amb l'itinerari que vam fer d'anada, a l'altura de l'inici de la pujada a la Donzella. Tenim bones vistes de la foia, de la Presa de l'Bosquet, abancalaments i verds bosquets de pinedes, Connectem novament amb la CV-651 i en uns centenars de metres arribem a punt de partida en la Presa de l'Bosquet.
