Desnivell negatiu acumulat: 712m Wikiloc
Altura mínima: 715m (en Benifallim)
Participants: 8 membres i simpatitzans del CCM
Duració: 4:34 (inclós parades i esmorzar)
Duració: 3:42h (en moviment)
A la Serra dels Plans hem pujat des de diversos llocs, Urbanització de l'Estepar d'Alcoi, la Carrassqueta, Torre de les Maçanes i algun lloc més, però mai des de Benifallim. Hui toca des d'ací, i a més visitem el seu castell.
Iniciem des de Benifallim, baixem cap a l'entrada de la vila on es troba la xicoteta Aula de la Natura amb uns murals, la Font i el Llavador. Seguim de front, agafant un camí que entre bancals ens fica al Barranc dels Horts de Marra, de què ixirem per caminar un curt tros per la carretera CV-780, i mirant cap enrere tenim vistes al Castell i la Serrella. Girem per la dreta deixant la carretera per un empinat sender per després baixar de seguida a la llera del Barranc dels Horts. És un tram una mica confús per l'abundant vegetació de la zona. Tornem a pujar amb força i poc a poc es convertix en camí, és el assagador de la Moleta, que pren direcció a la Serra dels Plans. Mentrestant, tenim vistes a la Serreta d'Alcoi, al Benicadell i per descomptat de nou a la Serrella. El Assagador ens porta entre mig vessant de serra i bancals d'ametllers, prop de la base del rocós Alt de la Moleta (1.081 m.). Poc després, connectem amb una pista que seguim per l'esquerra, sempre en lleuger ascens.
Més endavant tenim un encreuament que seguim per la dreta, començant a envoltar l'Alt de la Moleta. Passem per les ruïnes d'un corral, i posteriorment el camí sembla acabar en l'era de la masia de la Devesa. Després tenim un tram entre bancals que han estat llaurats, potser intentant esborrar la senda, encara que es veu l'empremta que torna a enllaçar amb el sender. La senda continua entre el bosquet de pins amb suau desnivell, per una vegada sobrepassat el Morret de la Ruda, connectar amb un camí més ample i en ascens. El camí ens fica en un bosc espès de pins amb alguns exemplars trencats, entre abundant matoll baix i savines. En este tram interior a penes tenim vistes i un desnivell continu prou suportable. Fem un gir a l'esquerra connectant amb el sender del PR. Més tard comença la Costera de la Mare de Déu, potser el desnivell més fort de la ruta. El paisatge ha canviat i comença a predominar la carrasca. Arribem una mena de replà abalisat amb paletes informatives on el desnivell s'esmorteix i la lloma és més arrodonida, albirem la part alta de la serra. Cap enrere es distingeix Alcoi sota la mola de el Montcabrer, i en l'altre costat, al costat Aitana, el Bèrnia i el Puig Campana.
Arribem a el llom de la serra, per on el sender recorre tot el cordal. Les panoràmiques són àmplies i espectaculars. Gran Montcabrer. Benifallim i la Serrella, Aitana llunyana, i més a la mar, el Puig Campana despuntant. Comença un preciós trànsit per la corda de la serra, enganxats al precipici i travessant xicotets bosquets de carrasques. El primer desnivell a superar és la Penya Botzina. A l'anar agafant alçada les vistes s'estenen fins al mar, on la boira fa que vegem els grans cims en 3D, i Aitana amb tota nitidesa. És un entorn bonic perquè al precipici les roques estan esquarterades, formant llibres i lligalls amuntegats. Anem pujant les xicotetes ondulacions de la carena i abocant a penyals i farallons que com finestres ens permeten apuntar-nos a un paisatge esplèndid. A poc a poc emergeix la característica silueta del Cabeçó d'Or. Culminem els últims lloms on abunda més la carrasca, únic ombratge en este recorregut. En un altre aparador entre penyals, tenim una extraordinària mirada amb Torre de les Maçanes als nostres peus, escortada per el Cabeçó d'Or.
Els últims penyals i carrasques ens deixen entreveure el punt geodèsic del cim. Els Plans (1.330 m.), on prenem merescut esmorzar. Dsprés ens fem algunes fotos en el piló. Iniciem el descens avançant uns metres fins al pal informatiu amb tauletes de fusta en direcció a la Torre. Però també de seguida, ho deixem per un altre corriol a l'esquerra sense marques ni balises. És un descens més ràpid i una mica precipitat, però directe cap al Pou de neu del Rentonar, construït al segle XVIII, encara conserva la seua cúpula de mamposteria que va haver alçar-se mitjançant dos arcs de carreus de pedra, al seu costat està la Casa dels nevaters.
Comectamos amb l'assagador del Port. Este camí ens dirigix recte en suau descens i esquivant les dues llomes. Malgrat els estralls causats pels incendis les vistes són precioses, deixem enrere el Pou de Neu i tenim una vista frontal a les parets dels penya-segats per on abans hem transitat. En la propera cruïlla de camins seguim per la dreta, en un tram prou horitzontal, i començant a envoltar la base del Carrascal (1.217 m.) Amb mirades a un prodigiós Puig Campana. Prenem un altre desviament a la dreta i passem per un dipòsit d'aigua per a incendis. Poc després marxem al costat del Refugi de "Cumbres Alegres", que per cert, em recorden a l'infància ja que vaig estar ací de campament quan era xiquet, de amb abundants instal·lacions disseminades entre el bosc de pins. Seguim per un camí ample fins a desembocar a la carretera CV-780 que creuem.
Al replà prosseguim pel camí de terra de l'esquerra en suau ascens, i a la part alta passem per les ruïnes del Corral del Morral, per poc més tard convertir-se en senda, mes aviat una trocha que baixa al costat d'una rambla. És una baixada incòmoda, que al estar en pendent, les luges han arrossegat l'allau de pedres que dificulta el caminar. A poc a poc torna la senda que prosseguix envoltant la arbrada lloma.
Ja tenim Benifallim a la vista als peus de la carena del Castell i l'àmplia vall. Després d'un desviament a l'esquerra, el sender fa unes revoltes esquivant una rambla i ens puja fins al dipòsit d'aigua de poble. Baixem una mica i prenem el desviament a la dreta, per la carretereta asfaltada que puja fins al Castell amb forta inclinació i acompanyada pels pins.
Castell de Benifallim (856 m.) Hi ha molts dubtes sobre el seu origen, si cristià o musulmà. El castell es troba situat a la part alta d'una carena de roca calcària, que, a part de proporcionar-li una defensa natural, li atorga un gran domini visual. No podem entrar, està en obres. Desfem el camí de pujada per la carretereta i prenem una desviació a l'esquerra que per asfalt passa pel Corral del Calvari, després pel mateix Calvari, per entrar de nou a el poble pel Llavador i arribar fins on tenim els cotxes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada