Desnivell negatiu acumulat: 534m Wikiloc
Altura mínima: 640m (en el Molinar)
Participants: 12 membres i simpatitzans del CCM
Duració: 4:31 (inclós parades i esmorzar)
Duració: 3:06h (en moviment)
Hui hem fet una ruta clàssica alcoiana en la qual hem visitat diversos enclavaments emblemàtics dels voltants d'Alcoi, alguns d'ells amb inqüestionable valor històric i cultural. Ha sigut una ruta no excesivament complicada, llevat de la intricada i abrupta pujada rocosa a l'Alt de Dubots en la que hem extremat precaucions i hem fet alguna grimpada ocasional, res complicat per a aquells senderistes que estiguen habituats a caminar per muntanya. La resta és un molt agradable passeig sense cap complicació.
Iniciem des de la Venta Saltera, baixem al manantial del Molinar o Riu dels Molins, nom que fa referència a l'existència d'antics molins fariners on l'origen cal situar-lo al segle XV, abastix d'aigua a Alcoi des de 1421. El manantial es troba protegit per una preciosa cúpula modernista dissenyada per l'enginyer José Abad Carbonell a 1912. La part alta del Molinar, va conèixer la instal·lació dels primers batans i molins fariners des de la primera meitat de segle XIV. És llavors quan es construeix la xarxa hidràulica que es mantindrà sense grans modificacions fins a finals de segle XVIII quan Molinar, segons constata Cavanilles en 1795, comptava amb 12 molins paperers, 7 fariners i 13 batans. El cabal permanent i l'existència de forts desnivells van afavorir, a partir del segle XIX, l'establiment d'indústries i fàbriques que utilitzaven seua energia hidràulica, constituint un important nucli d'edificis fabrils actualment en ruïnes i dignes de ser visitats (arqueologia industrial). A la zona alta del Molinar trobem les antigues instal·lacions que a finals de segle XIX es van unir i que es coneixen com a "Fàbriques de la Primera Aigua". Són el Molí Nou del Ferro, Molí del Ferro o Molí Romualdet, i la Fàbrica dels Solers. Hui hem baixat baixar a visitarles i després hem retrocedit per agafar una senda que ens portarà a a l'encreuament amb la carretera de Benilloba, que prendrem momentàniament per creuar l'autovia.
Després prenem la senda del Collao de les Creuetes en continu ascens. Després ens desviem a l'esquerra per visitar L'Ull del Moro. Allà fem una xicoteta pausa que aprofitem per fer algunes fotos i contemplar les impressionants vistes que hi han.
A partir d'ací comença la part més complicada de la ruta: l'ascens a l'Alt de Dubots. En realitat és que a part del desnivell, calía fer alguna xicoteta trepada, hui sense excessiva complicació, ja que no feia gens de vent. Una vegada hem arribat fins la part de dalt, seguim cap al vèrtex geodèsic de la Serreta (1052m).
Al cim, al costat del senyalitzador de el vèrtex geodèsic, trobem les ruïnes de l'antiga caseta on se situaven els antiaeris durant la Guerra Civil. Alcoi va ser objectiu militar doncs les seues empreses, tèxtils i metal·lúrgiques, produïen material bèl·lic i uniformes per a l'exèrcit. A més la ciutat estava proveïda d'una central hidroelèctrica, una caserna d'infanteria i dues estacions ferroviàries on arribaven les matèries primeres i eixia el material bèl·lic fabricat en les seues indústries, així com mercaderies i combois militars. Des d'esta caseta es vigilava l'arribada dels bombarders de l'aviació legionària italiana amb l'objectiu de bombardejar la ciutat. Quan se'ls veia entrar des del Mediterrani es donava avís a la ciutat perquè sonaren les potents sirenes al terrat de l'Ajuntament i la gent correguera als refugis. Es disposava d'uns 10 minuts fins que el bombarder, conegut popularment com "la Pava", acompanyat de diversos avions lleugers arribara a la població. Alcoi va ser bombardejat en set ocasions, entre setembre de 1938 i febrer de 1939. Es van llançar sobre la ciutat 50.000 quilos d'explosius causant mort i estragos de consideració. Junt la caseta, hi ha una espècie de xicotet replà que aprofitem per pendre l'esmorzar i contemplar les precioses vistes.
Ja amb hem agafat forces i a partir d'ara comença la part més còmoda de la ruta. Comencem pel poblat iber de la Serreta. Es tracta d'un doble jaciment arqueològic, constituït per un poblat i un santuari, correspon a el període ibèric antic i ple, i Romà. Considerat com el poblat iber més important de la província, va ser declarat Monument Històric Artístic, pertanyent a el Tresor Artístic Nacional, el 1931. El poblat va ser descobert el 1917 per l'arqueòleg alcoià Camilo Visedo Moltó i, encara que les carrasques han crescut sobre els seus murs, en ell es poden observar restes d'habitatges de planta quadrangular, ordenats en llargues files i envoltades per muralles amb clars finalitats defensives. La gran part del poblat encara segueix enterrat. A escassos metres del poblat hi ha la necròpolis, on es van descobrir 80 sepultures, principalment de la s. IV aC. Els aixovars són de gran varietat i riquesa. I a la part més alta es localitzen les restes del santuari, situats a prop de el vèrtex geodèsic, on es van trobar nombrosos exvots ibers de terracota. La figura més important representa una deïtat femenina, la Deessa Mare, garant de la fecunditat. De la ceràmica trobada destaca la Gerra de la Serreta, decorada amb escenes quotidianes, de caça i de guerra. D'aquest jaciment procedeixen sis taules de plom escrites en alfabet iber que encara no han pogut ser desxifrades.
Seguim ara una còmoda senda en descens constant que ens portarà per la part de la ombria fins a la carretera de Benilloba, que creuem per prendre de nou una altra senda descendent que tindrà com a destinació la Font de la Salut. Segons la tradició esta font ostenta el títol d'abeurador reial des que les cavallerisses del rei Pere I aburaren en ella l'any 1364. Era, junt la Font de l'Quinzet, la destinació favorita en què molts alcoians es donaven cita per prendre la popular "mona de Pasqua" a partir de el segle XVIII i fins a principis de segle XX.
Fen una paradeta breu i seguim per un camí asfaltat que ens portará fins l'encreuament de la carretera de Benilloba on prenem el mateix camí per on hem vingut per tornar al Molinar i després a la venda Saltera.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada