Toll Blau des de Bocairent

Distància: 17,75Km Wikiloc

Desnivell positiu acumulat: 384m Wikiloc
Desnivell negatiu acumulat: 384m  Wikiloc
Altura mínima: 624m (poliesportiu)

Altura màxima: 879m

Dificultat: Fàcil-Mitjana
Participants:  20 membres i simpatizants del CCM
Duració: 4:55 h (inclós parades i esmorzar)
Duració: 4:02 h (en moviment)

Iniciem des del Poliesportiu, pujant per la pista asfaltada dels Terrers. El camí ens puja entre grans cases de camp i terrenys de cultiu amb ametllers i oliveres. Passem el Mas dels Terrers i poc després per la seua seca font amb la seua esquerdada bassa. Arribem a la cruïlla on tancarem el cercle de la ruta i ens anirem per l'esquerra. De seguida agafarem una senda que ens eleva amb força; l'entorn canvia al introduir-nos entre alzines, garric i pins. El sender busca l'inici del barranc d'Ontinyent que a poc a poc anem remuntant, tenint com a referència una bonica casa entre la pineda. Passem per davall d'ella fent una gran corba per a eixir del barranc. Intuïm la carretera CV-794, però el sender continua per davall i quasi paral·lel a ella durant un bon tram fins que en una mena de collao o replà la creuem de front. Esta és la carretera que va des de Bocairent a Alcoi, passant pel càmping Mariola. 

Prenem l'ample camí que travessa la planicie entre la pineda. Arribem a al Mas de Nones, que voregem per la seua part posterior. Enorme casalot que són diversos habitatges adossats i que actualment està abandonat. Continuem per la dreta entre el bosc de carrasques i pins, amb algun bancal improvisat fins que vam entrar a la gran zona cultivada de la Serra de Mariola. En tènue descens, i propers a la Casa de la Rambla, deixem el camí per l'esquerra per una sendeta més ràpida que limita amb els bancals de civada. Creuem el camí del Buixcarró per introduir-nos en les rambles, on comença la senda que ens portarà al naixement del riu Vinalopó. A l'inici d'elles, sempre hi ha humitat al quedar aigua embassada de la propera font que han deixat inutilitzada. Són llomes de poca alçada que en la part alta han estat arrasades pels múltiples incendis, tot just queda algun pi com a testimoni; però en la llera abunda el matoll i xicotets pins, producte de les pinyes caigudes en els incendis. Ens anem acostant, i per l'esquerra veiem en la seua talaia, les ruïnes del Castell del Vinalopó, on a penes queda un llenç de muralla, i que va ser utilitzada en funcions de vigilància per a les alqueries de la zona. És d'origen islàmic, manat construir per Al-Azraq al segle XIII.

Arribem a la Font de la Coveta, naixement del riu Vinalopó. Està tancada i protegida la llera en esta zona, que és la més verge. Ja hi ha fam, però decidim esperar un poc fins trobar un lloc assolellat. Continuem cap al principi de l'àrea recreativa i abans d'arribar a el camí, per la dreta travessem la llera per un xicotet pont que ens introdueix en una amagada senda que al costat de riu ens porta a la fàbrica de Blanes, passant per una esvelta i quadrada xemeneia. Esmorzem ací i un cop recarregats d'energia, anem a la recerca de l'Toll Blau, eixim al camí per prendre de seguida una sendeta que ens fica una altra vegada a la llera. La senda es perd entre la embullada vegetació fins que veiem una petita chorrera que llisca cap al fons de l'elevada vessant.Tornem cap enrere i amb precaució, ja que es troba en perill d'esfondrament, passegem pel costat de l'atrotinat edifici de la fàbrica, que per exigències de el progrés en el segle anterior, va passar de molí de paper a fàbrica de buates i borra fins a la seua total decadència i tancament. 

Un cop travessada la fàbrica, girem a la dreta per un camí que ens situa per damunt de la mateixa, al seu interior han aprofitat una de les seues plantes superiors per col·locar ruscs d'abelles. Hem de girar a l'esquerra, prenent un altre camí que ens passa pel Mas de Galbis al costat d'una esvelta alzina. Poc després passem al costat d'una xicoteta bassa que recull les aigües de la Font de la Malladeta situada una mica més amunt. Enllacem amb el Camí de la Serra de Mariola que suaument ens segueix elevant. Marxem limitant amb el bosc de pineda, petits cultius majoritàriament d'oliveres i minvades parcel·les de finques particulars. Deixem el Camí de Mariola per a prendre un altre més estret, que ens comença a descendir al costat d'una canonada d'aigua tapada amb bigues i maons. Finalitzant la baixada el camí es torna pedregós, dificultant el descens que acaba en unes cases de camp amb cuidades plantacions.Connectem amb altres camins que ens segueixen baixant, caminant entre grans masies. Vam desfilar entre camps d'oliveres i cirerers. Prosseguim per zones menys cuidades i un ruïnós corral en abandó. Comencem a tenir precioses mirades a un Bocairent ben clar i l'ermita de Sant Crist a la part alta de la pelada lloma. Arribem a la cruïlla on tanquem el cercle de la ruta i poc després al poliesportiu.